19 Mar Ai, pare
19 de Març de 2022. Día del Pare
Ai pare. No calia, tot això.
Ens podríem haver estalviat tant de patiment. I de temps i de diners, que podíem haver gastat (les dos coses) d’una manera ben diferent. En conèixer-nos, per exemple. I pot ser inclús estimar-nos. Eres molt llest, molt més astut que jo, però ai, pare, jo tenia raó en tantes coses, i no em vas fer cas. Però no en feies, a ningú.
I ara mira.
No va servir de res, pare. Igual he fet el que tenia que fer i ara em construeixo, dia a dia, una altra vida, però pots estar satisfet: no et vas del meu cap de cap manera. Aquí esteu, rondant a tota hora, i jo us parlo i repasso i repasso i no puc deixar de pensar i pot ser per això estudio tant, per concentrar-me unes hores en una altra cosa. Si hi ha algun dia que he estat més distreta i no m’en recordo, ja t’ocupes de vindre a la nit.
Vull escriureu tot, pare, encara no sé com, però pot ser quan ho acabi ja descansem els dos.
Va ser terrible i tú ho saps. Però de vegades m’escapo al poble a hores que ningú em veu i passejo pels teus carrers, vells i abandonats, però que continuen fent olor a fred i fum, i al romer i la farigola que t’agradava tallar per que et perfumessin el cotxe, i els tarongers a la vora del riu i l’aire dels pins de la muntanya, i aleshores, pare, no t’ho creuràs, però saps què.
Encara et trobo a faltar.
¿Me cuentas tú?